Un somni ben extrany

L'avió que es va estrellar (Font: viven.com/FotosIneditas)

Aquesta nit he somiat un somni que demostra que el cervell humà és tan lògic com a la vegada irracional. 

Fa una setmana vaig veure la pel·lícula "Viven", aquella que va sobre un avió que s'estavella contra una muntanya de la serralada dels Andes, a sudamèrica, el 1972. El cas es que el somni té a veure amb aquesta pel·lícula. Comença en quant sembla ser que jo anava en aquest avió que s'estavella i pasen el díes, fins que una família amb un nen i una nena arriben en banyador per banyar-se a la platja (en els Andes no hi ha platja, logicament, perquè muntanyes). Aleshores jo li pregunto a la nena que com han arribat fins allà. La nena no entèn el que li dic i respon en anglès "I don't underestand you". El cas es que m'esforço a parlar-li en anglès r'apidament perquè m'entengui. Però ella em diu: "My mum don't wont to say were are we". Extranyat, el somni passa a una altra escena en la que veig com uns 300 metres més enllà hi ha unes cases molt boniques, penjades de la muntanya. Això potser ve del meu viatge a Àustria el passat estiu, i la nena, que la meva imaginació la ha recordat amb cabells rossos i ulls molt clars, típics en la gent d'orígen austríac. I aquí desperto per esmorzar i anar a entrenar, després d'aquests tres dies d'intenses fartades de menjar a cases de familiars.

Borja