Pàgines

Visites

Busca!

dimarts, 12 d’abril del 2011

Algunos recursos de internet

Os presento los recursos que conozco que nos ofreces algunas páginas de Internet para hacer diversas actividades gratuitas, como pueden ser guardar fotos privadamente, enviar archivos grandes (2 GB) o hacer presentaciones de fotos para tu web o blog.

  • PhotoPeach: Puedes hacer presentaciones de fotografias con música i títulos. Hasta 30 fotos por presentación. Es gratis, pero existe la version premium. Hace falta registrarse. http://photopeach.com/
  • WeTransfer: Envia archivos grandes (como películas o vídeos .wav) a una dirección de correo electrónico. https://www.wetransfer.com/
  • Photobucket: Archiva cantidad de fotos a tu cuenta, que pueden estar guardadas en privado o públicamente. http://photobucket.com/
  • Multicolor Search Web: Busca fotos libres de los colores que quieras. http://labs.ideeinc.com/multicolr/ 
Pero hay más.

Borja

    diumenge, 3 d’abril del 2011

    Per fi ho he fet!

    Estic que no puc amb les meves cames, però per fi he aconseguit pujar fins a les Agulles (muntanya del Garraf de 572 metres). ha sigut aquest matí. He vist força gent, ja que és diumenge. La Sentiu ha sigut un passeig, però als Penitencs ha començat la festa. Em costava moure els pedals de la bicicleta, sort que en aquell moment encara estava fresc. Dalt de tot, on vaig acabar la meva anterior ruta, he vist dos ocells que s'empaitaven com si un volgués alguna cosa que ell havia agafat.
    He seguit. Des del camí es veien les Agulles. És una de les muntanyes més simpàtiques i elegants que he vist mai.
    Arribava al Camp de tir, antiga zona on es feien proves militars amb tancs i escopetes, ja que hi ha una vall i és idoni per fer aquesta activitat.
    Dos camins separaven la dura roca que hi ha en aquesta zona: la calcària. He agafat el camí que baixava fins una bassa per a incendis. Allà hi havia la pista forestal que em conduiria fins a la Clota, on allà he agafat el camí per fer cim. Començava a notar força cansament a les cames. He fet un bon esforç i he arribat. Hi havia una família que marxava direcció Begues. Allà casi en m'he fet enrere. Ja era tard. La una de la tarda. Però m'he dit: -He agafat la bici per estar content, però si paro aquí no ho estaré! I he seguit. Deu minuts abans d'arribar he trobat un noi que se li havia punxat la roda. He pensat que pel fet de dir-li només un "hola" en prendria per un maleducat. Per això li he dit que no portava càmeres de recanvi. Així que li he dit adéu i he seguit. Casi ja ho tenia. I si, ho he aconseguit. A l'arribar hi havia una família que menjava un entrepà. Me n'he anat a una part sol per relaxar-me. He pensat que menjar alguna cosa allí tendia un sentit especial, però no hi he pensat abans de marxar. No sé perquè haurà sigut...
    El cas es que m'he sentit diferent, aïllat, lliure, ja que estar a més de 500 metres et fa sentir més gran, o potser més alt, no creieu?

    Borja

    Algunes fotos i vídeos:














    Cómo usar bien las cosas "gratis"

    Os habéis fijado en una publicidad que hay en algunas paradas de autobús? En algunas sale publicidad de un teléfono móvil, y en él pone "Tuenti: estas invitado" y "Descargar gratis".
    Tuenti en móvil Nokia

    Centro de datos de Facebook®, en California.
    Actualmente, la mayoría de servicios que se ofrecen en Internet son gratuitos. Pero por el echo de ser gratuitos no quiere decir que los necesitemos. Tenemos que aprender a hacer un uso adecuado sobre estos. A veces, algunos nos piden que demos nuestros datos personales con un acuerdo de uso con tales datos que introducimos, que casi siempre nadie se los lee, ya sea porque están en otro idioma o son muy largos. Esto es una técnica de negocio. ¿Por qué facebook tiene todos sus servidores de información en E.E U.U.? Porqué en el extranjero les seria muy caro establecer edificios con gran cantidad de servidores. Así se ahorran muchos millones de dólares. O también, por qué facebook, que es gratuito, tiene tantas y tantas inversiones contadas en millones de dólares anuales? Porqué hay gran cantidad de empresas que pagan por poner su anuncio en tales páginas, que además, se aseguran que, como cada día se conectan miles de personas, mucha gente ve estos anuncios y compra. Es cómo si tienes un perro muy rápido y te quieres aprovechar de él apuntándolo en carreras de caninos y ganar dinero con ellos. Sé que parece una mala comparación, pero así se entiende. 
    Volviendo al tema, tales empresas unan tus datos para, la mayoria de veces, enviarte publicidad, claro que aligual hay algo que a ti no te gusta que hagan con tus adtos. Y a canvio, ¿que ganas? Nada, sólo que te digan que no te a tocado nada con el código que as introducido.
    El caso es que primero hay que pensarlo más de dos veces lo que compartimos o damos a conocer, ya que tus datos personales, son PERSONALES. Y eso queire decir que son tuyos, no de nadie mas. Vale que parece una chorrada esto que estoy escribiendo, pero lo hago porque hace tiempo vi, entre muchos ejemplos, un correo donde salían la fecha entera de nacimiento, cosa que es un dato PERSONAL, como recuerdo, y que lo puede ver cualquiera, ya que tu correo puede estar visto por mucha gente que no conoces de nada sin que tu lo sepas.
    Eso es todo. Saludos!
    Borja

    Com n'és la societat!

    Recordo un dels programes del canal 33 (un canal que no sembla gens interessant, com la 2, però que per a gent intel·ligent, si que ho és) que tractava sobre les coses gratuïtes. Per aquesta raó, es va un experiment que consistia en la venda d'unes xocolatines. Estaven situats a l'entrada d'un edifici, si no recordo malament, de la universitat politècnica de Barcelona.
    Xocolata desfeta
    Primer, hi havia unes xocolatines de 10 cèntims, amb un embolcall de plàstic i amb decoració nadalenca, i unes xocolatines de 40 cèntims, amb un embolcall ben cuidat, ja que era de cartró i amb un toc elegant. Però, després es va abaixar el preu dels dos productes, cada un 10 cèntims, doncs, la més barata passava a ser gratuïta i l'altra a 30 cèntims. En el primer cas, la gent, per trenta cèntims més, comparava la de més qualitat. Però després, la gent escollia la que no costava res, pel fet de ser gratuïta i no haver de pagar res per ella . Doncs aquesta prova demostra que la societat, pel propi fet de ser alguna cosa gratuïta, està disposada a renunciar a la qualitat d'una cosa millor, nomès perquè posa "GRATIS!".