Crisi humanitària

Cada cop són més persones. És un grup de població que no deixa de créixer desde fa uns quants anys. Escorcollen qualsovol indret que troben i creuen que hi ha coses de valor, encara que mínim. Fins quan pot durar això? Quan s'acabarà? Que pot passar en el futur? Són aquelles persones que busquen coses per vendre, i fins i tot menjar, allà on els que encara no caigut en la pràctica d'aquesta endemoniada activitat llençenel que ja no volem. Els que busquen ferralla, i ara també paper i cartró. Són d'ultima generació, no existien com a tals fa uns anys, alguns fins i tot caminàven amb nosaltres, els coneixem de prop. Moltes vegades quedo admirat per la seva valentía, de fer el que sigui per trobar alguna cosa per, simplement, mantenir-se viu. Es podría dir realment que són com animals, rosegadors. Tinc una experiència que va sobre això. Fa un parell de mesos vam haver de llençar una màquina de tallar gespa, part d'ella de ferro, que no funcionava. La vaig deixar al costat del contenidor perquè era difícil ficar-la dins el contenidor, i va haber un home d'una trentena d'anys que se la va quedar mirant. Uns quinze minuts més tard, quan vam agafar el cotxe per a anar a comprar, vam veure quatre persones, dos homes i dues dones (devien de ser parelles) que, realment, escuràven perfectament el que feia quinze minuts era una màquina de tallar gespa. Només hi quedaba un tros de plàstic del motor. Com quan un esquiron agafa una pinya i la deixa tota pelada? Doncs el mateix però amb humans.
Fins quan ha de durar? Quan aquesta gent es recuperarà i podrà tornar a viure com cal? No vul veure una dona que ha passat de vendre'm la fruita a arreplegar-me les deixalles. Aquesta no és pràctica per a humans. Ja n'hi ha prou.